10/12/2020

Nòrme Ortogràfiche de Zonta, l'ortografia stàndard de la lengua lombarda

Lombard NOZ
Lengua cond pussé de tri million de parlantj in almen dô paes eüropei, lengua de cultura prima e de tradizion dòpo. Al dí d'incœu la peul vantâ una vita de pu de votçent agn, numeros vocabolari d'importanza stòrica per l'Itàlia e una leteradura intra li pussé importante de l'àmbit minoritari del "Bell Paes". E pur, la seguta a vèsser una lengua cuasi domà parlada, senza una vêra koinè moderna. Eco, donca, che li nass li Nòrme Ortogràfiche de Zonta, una propòsta de standardizazion ortogràfica cond l'obietiv de "zontâ insema" li tante varietâ fina adess scrivude segond tantj sistema diferentj.
L'è del lontan 2013 che g'ò vambiad a studiâ la lengua lombarda cond un œugg tènnic, per podê-la parlâ mej e per cognosse-la cond pussé cjarezza. Fin dei prim momentj gh'êvi sentid che gh'era vergot che me cuadrava miga: la mancanza d'una grafia stàndard, d'un modell general e genéric che 'l fudess doperàbel a livell soradialetal la me pesava e miga pòc. L'è per chell che zà ind el 2013 gh'êvi cjar in ment de volê inventâ-me'n juna depermí e insema sperimentâ tante grafie diferente, per fâ pràtica, per "testâ" li reazion de la zent a una caraterística putòst che a un'altra. E l'è issí che g'ò cominçad a scríver zò dei modei ortogràfic personai. Regòrdi an'mò el prim modell fad de mi. Allora seri an'mò de l'idea de stâ a un livell soraprovinçal, donca gh'êvi provad a standardizâ el bressan e el bergamasc. Cond dei resultadj un pò brutolin, a dî la verità.
Ind el 2014, de fatj, davi fò el LOriS, el "Lombard Oriental Stàndard", una nòrma fortament basada in sul modell ortogràfic de la lengua catalana e struturada specificament per la varietâ oriental del lombard, la mè varietâ. L'era a chell pont che gh'êvi cominçad a slargâ la mè visual e ind el fâ-l gh'êvi pensad de seguî l'idea de mantegnî-m sul modell stàndard del catalan e de l'occitan.
L'era el 2016 che davi fò la prima version del Lombard LoReS - Lombard Restruiturad Stàndard, una prima version d'un proget che g'ò portad innanz fina incœu, anca se cond tantj cambiamentj e tante mijorie, e che 'l se peul considerâ el nònno del Lombard NOZ. A chell'época el LoReS l'era an'mò tròp destacad de la tradizion lombarda, l'era an'mò tròp "galloromanz", tròp etimològic.
Allora, za l'ann dòpo, ind el 2017, gh'êvi dad fò el LoReS 2.0, una version agiornada che la tirava via tante lètere "inútii" e che la tentava de dâ-g un pò pussé a tra a la tradizion leterària. De chell moment el LoReS 2.0 el saress diventad una sandbox, un terren de sperimentazion, cond un cambi ortogràfic ògne dò/tre setmane. Tanta zent la'l trovava interessant, tanta la pensava che l'era tròp "alieno". Insoma, l'êvi capid, seri su la bona strada, ma gh'êvi an'mò de lavorâ-g sora.
L'ann dòpo, el 2018, scrivêvi un proget, mai publicad, che 'l se cjamava OCU - Ortografia Comuna Unificada. Chell l'è stad forsi el prim proget debon ligad a la tradizion ortogràfica del lombard, soratut perchè l'è stad el prim proget che 'l vardava l'Ortografia Classica Milanesa come un modell de riferiment e miga domà un modell alternativ. Anca lí, l'era partida la fase de sperimentazion. Tante crítiche, tantj complimentj, ma soratut tante sodisfazion. Gh'era però torna vergot che me piasêva miga. L'OCU, issí come l'Ortografia Classica Milanesa, l'era tròp "italianizanta" per i mè gustj. L'è stad lí, in chell moment, che g'ò pensad "Ma... cuale è-li li lengue originàrie del nòrd Itàlia che li g'à un'ortografia stàndard?" e la rispòsta l'è stada cuasi automàtica: el forlan! Donca, me son informad, g'ò studiad un pò de forlan e m'è sterlusada un'idea ind i œugg, creâ li Nòrme de Zonta, sèmper basade in sul precedent OCU, ma cond l'us d'una cuai "regolina" ortogràfica del forlan (l'us de CJ e GJ e de DJ e TJ per i plurai, l'us del circomfless per li vocai longhe...).
Eco che rivom al 2020, un ann complicad per tante, tròpe motivazion. L'è però l'ann del modell definitiv, un modell che 'l g'à miga la pretesa de vèsser perfet gne de vèsser "immutàbel". Li nass li Nòrme Ortogràfiche de Zonta, struturade gràzie a li tante sperimentazion fade ind i últim agn. Li'è régole ortogràfiche "democràtiche", che li varda a la tradizion stòrica del lombard, ma cond un œugg a l'avegnî. Li'è régole coerente, adatàbei, fàcii d'imprènder e cond un "design" che 'l da miga l'impression de trovâ-s dennanz a una lengua artificial.

Ind i últim dí l'è stad publicad el PDF oficial per cognósser el modell NOZ, cond una sò presentazion e una sò spiegazion. Trancuill, el PDF l'è scrivud in italian, per vèsser el pussé fàcil de capî.

\ | /
/ | \

Regòrda't anca che te peudet lassâ un coment chí, su Facebook o via e-mail, per fâ-m savê chell che te pènset.

Nessun commento:

Posta un commento

Lassa un coment chí...