A-Vivi depermí 2: "La scœula guida"

La Marialuisa la n'à fada un'altra de li sò. Dòpo che el sò maéster de scœula guida l'è nad in vacanza, l'à domandad a un sò amis, el Guido, cjamad Guidino de lé, de dâ-g una man cond la pràtica de la guida. Lu, furb, l'à pensad ben de portâ-la ind un boschet per fâ "camporella", ma lé la l'à miga capid e l'à credud debon a la stòria che lu g'à cuntad sú, e çoè che per vèsser bon de nâ in màchina gh'è de savê schivâ li piante. Pecad che dòpo d'una mucja de piante schivade, la pòvera stravacabreud de la Marialuisa la n'à centrada vuna e la s'è schevezzada sú tuta e, ind el cuntâ-ghe'l sú ai sò dô genitor, la ie à fadj preocupâ.

A-Vivi depermí, una sitcom ticinesa trascrivuda in NOZ

Gh'î-v mai vist la série A-vivi depermí (grafia originària A vivi dapermi)? L'è una série de 14 pontade de 5/6 minudj cjascheduna, originària del Canton Tesin, che la cunta la stòria de la Marialuisa, una scjeta de vintidû agn che l'à decidud de andâ a víver deperlé e in tute li pontade la cjama al telèfon i sò genitor per cuntâ-g sú de tute li tambalade che la combina ògne dí.

La Vos Lombarda l'à vambiad un proget de trascrizion del test dei sketch, segond el sistema NOZ adatad al dialet ticines. Periodicament, i vegnerà dadj fò i vari episòdi.

Nòrme Ortogràfiche de Zonta, l'ortografia stàndard de la lengua lombarda

Lengua cond pussé de tri million de parlantj in almen dô paes eüropei, lengua de cultura prima e de tradizion dòpo. Al dí d'incœu la peul vantâ una vita de pu de votçent agn, numeros vocabolari d'importanza stòrica per l'Itàlia e una leteradura intra li pussé importante de l'àmbit minoritari del "Bell Paes". E pur, la seguta a vèsser una lengua cuasi domà parlada, senza una vêra koinè moderna. Eco, donca, che li nass li Nòrme Ortogràfiche de Zonta, una propòsta de standardizazion ortogràfica cond l'obietiv de "zontâ insema" li tante varietâ fina adess scrivude segond tantj sistema diferentj.