Onomàstica in Lombard: lege e costum per i nòm "dialetai"

G'avî mai pensad de dâ-g al vòst fieul un nòm ind la vòsta lengua local, magari el lombard? E ve sî mai domandadj cuale peud-li vèsser li traduzion in lombard dei nòm pussé comun italian o forester? Se gh'î pensad, magari ve sarî zamò informadj anca su chella che l'è la situazion legal a propòsit dei nòm de persona che se peul dâ-g a vergun ind el nòst paes. Ma çercom de nâ cond órden. G'ò intenzion de spiegâ-v un pò chella che l'è la posizion de la lege del nòst Stat in chell àmbit chí e de dâ-v una lista dei nòm pussé comun in Itàlia voltadj in lombard.

Partom dal prinçipi: chi çerniss-el come gh'è de comportâ-s cuand che g'om de dâ-g un nòm al nòst fieul apena nassud? La rispòsta l'è svelta: gh'è una lege italiana, riformada al prinçipi del millenni neuv, che la stabiliss come gh'è de agî cuand che gh'è de dâ-g un nòm ex-novo a vergun. L'è la lege 396 del 3 de novèmber del 2000, comunement cognossuda come lege 396/2000, che la parla dei "atti de nassiment". I tri artícoi importantj che i parla del nòm i è chestj:

Artícol 34 — Límitj per la atribuzion del nòm

1. L'è proibid dâ-g al scjet l'istess nòm del pàder an'mò viv, d'un fradell o d'una sorella an'mò viv, un cognòm come nòm, nòm ridícoi o vergognos.

2. I nòm forester [miga in lengua italiana, ndr] che i ven dadj ai scjetj cond citadinanza italiana i g'à de vèsser scrivudj cond li lètere de l'alfabet latin, cond l'estension a li lètere: J, K, X, Y, W e, indove che l'è possíbel, anca cond i segn diacrític pròpi de l'alfabet de la lengua d'orígen del nòm.

3. Ai fieui che i g'à miga i genitor cognossudj se peul miga dâ-g nòm e cognòm che i faghi pensâ a l'orígen natural, o cognòm de importanza stòrica o che i perten a famije particolarment cognossude ind el leug indove che l'atto de nassiment l'è formad.

4. Se chi che el dicjara el veul dâ-g al scjet un nòm in violazion del diviet stabilid ind el còma 1 o in violazion de li indicazion del còma 2, l'oficial de stat civil el ghe da un avertiment in sul diviet, e, se chi che el dicjara el seguta ind la sòa determinazion, el cjapa la dicjarazion, el forma l'atto de nassiment e, informando chi che el dicjara, el ne da súbit notízia al procurador de la República per el promoviment del zudizi de retífica.

Artícol 35 — Nòm

1. El nòm dad al scjet el g'à de correspónder al zèner e el peul vèsser componud da vun o pussé elementj onomàstic, anca separadj, per un màssim de tri. In chest últim cas, tutj i elementj del prenòm i g'averà de vèsser riportadj ind i estratj e ind i certificadj relassadj de l'oficial de stat civil e de l'oficial de l'anàgrafe.

Artícol 36 — Indicazion in sul nòm

1. A chi che gh'è stad dad al sò nassiment, prima de la entrada in azion del present regolament, un nòm componud de pussé elementj, anca se separadj intra de lor, el peul dicjarar in forma scrivuda a l'oficial de stat civil del leug de nassiment l'esata indicazion che, in línia cond la volontâ del decjarant, o a l'usagg fad, gh'è de seguî per trascríver i elementj del sò nòm ind i estratj per sunto e ind i certificadj rilassadj dei oficiai de stat civil e de anàgrafe.

Gh'è de precisâ che l'oficial de Stat el peul miga refudâ-s de trascríver el nòm çernid de chi che el ghe n'à podestâ. El peul limitâ-s, come scrivud ind el còma 4 de l'artícol 34, a dâ avertiment del possíbel diviet e eventualment a procéder cond una notífica al procurador de la República. El sarà pò un procediment zudiziari a decíder la valenza o nò del nòm catad.

Come podî véder, gh'è miga un specífic diviet de doperâ nòm d'orígen forestera [miga in italian, ndr]. L'única limitazion che la lege la da l'è in su l'us de li lètere: in línia general se peul miga doperâ caràter d'un alfabet diferent de chell latin. Però una possíbel interpretazion de la lege la poderess fâ pesâ anca el fat che, in mancanza d'un alfabet "oficial" (reconossud de la lege!) per una lengua, el saress teoricament proibid servî-s dei diacrític particolar, pròpi perchè miga típic de l'italian e gne de l'alfabet oficial de la lengua d'orígen del nòm.

Per l'us dei nòm ind una de li nòste lengue locai miga reconossude, donca, se peul pensâ qe la limitazion principal la g'àbii a che fâ cond i diacrític. Considerad però che el nòm in lengua local l'è cuasi mai dad e che, ind i agn, el s'è mai presentad nissun cas de "problemàtica" in chell àmbit chí, purtròp podom apena "imaginâ". Sigur l'è che la lege la dis miga cjarament che l'è proibid dâ-g de nòm ai fieul un nòm in "dialet" e donca... dessorapú, come se peul lèzer ind un artícol de La Repubblica, el par che ind i agn l'è capitad che un cuai forester, ind el desideri de integrâ-s, i se saghi fad cambiâ el nòm e i n'àbii cjapad vun in piemontes.

Ma come fom a çernî el nòm just in lengua lombarda per i nòstj fieui? E soratut, cuai è-i i nòm in lombard? Disom che, come el succed in tute li lengue del mond, solitament i nòm pussé comun i è nòm d'orígen mitològica, religiosa o legendària, voltadj ind i vari idiòma. Chest el veul dî che anca el lombard el poderess "adatâ" un nòm latin, greg o sànscrit senza problema particolar.

Chí de sota ve lassi dò liste, vuna per i nòm de mascc e l'altra per i nòm de fèmina: tute e dò li fa véder la classífica dei 30 nòm italian pussé comun in Itàlia segond nomix.it, cond un pò de àlter nòm miga classificadj:

NÒM DE MASCC:

1. Francesco — Francesc
Etim.: latin franciscus, "del pòpol franc"

2. Alessandro — Lissànder o Lissandro
Etim.: greg aléxein + andros, "protetor dei òmenj"

3. Mattia — Matia
Etim.: latin Matthias > ebràic Mattityahu > mathat + Yah, "regal de Yaveh"

4. Lorenzo — Lorenz o Laorenz
Etim.: latin laurus, "làor", o laurentium, "de la çitâ de Laurentum"

5. Leonardo — Leonard
Etim.: longobard Leonhard > leon + hard, "leon coragios"

6. Andrea — André o Andrea
Etim.: greg andros, "òm"

7. Gabriele, Gabriel — Gabrïel
Etim.: ebràic Geber'el, "eròe de Dio"

8. Matteo — Mateo o Maté
Etim.: latin Matthæus > ebràic Mattityahu > mathat + Yah, "regal de Yaveh"

9. Tommaso — Tomas o Tòmas
Etim.: latin Thomas > aramàic Taóma, "zumell"

10. Riccardo — Ricard o Riçard
Etim.: germànic Richard > ric + hard, "dòmini fòrt"; per la forma Riçard, francés Richart.

11. Davide — Dàvid o David
Etim.: ebràic Dawid, "amad"

12. Giuseppe — Josep o Bepi
Etim.: latin Ioseph > ebràic Yosef, da Yasaph, "Yaveh el cresserà"

13. Edoardo — Edoard
Etim.: anglosasson Eadweard > ead + werd, "guardian de la richezza"

14. Antonio — Antòni o Tòni
Etim.: latin Antonius, "de la gens Antonia"

15. Federico — Federic
Etim.: germànic Frithurik > frid + ric, "re de la pas"

16. Giovanni — Joann o Janni
Etim.: latin Joannes > ebràic Yochanan > Yah + chanan, "Yaveh misericordios"

17. Marco — Marc
Etim.: latin Marcus > Marticus, "consacrad al dio Mart"

18. Diego — Diac o Díac
Etim.: spagnœl Diego > Yago > latin Iacobus > ebràic Ya'aqov, "Yaveh el protej"

19. Samuele — Samüel
Etim.: ebràic Shemu'el, "el nòm de Dio"

20. Pietro — Péder o Pero
Etim.: greg Petros, "preda"

21. Christian, Cristiano — Cristian
Etim.: latin cristianus, "che el perten a Crist"

22. Nicolò — Nicolò
Etim.: latin Nicolaus > greg Nikòlaos > nìke + leòs, "vitòria del pòpol"

22-a. Nicola — Nicòla o Nicolas

Etim.: latin Nicolaus > greg Nikòlaos > nìke + leòs, "vitòria del pòpol"

23. Luca — Luc o Luca
Etim.: latin Lucas > Lucanus, "che el ven da la Lucània"

23-a. Lucio — Lus o Luçi

Etim.: latin Lucius > Lux, "lus"

24. Simone — Simon
Etim.: ebràic Shim'on, "Lu el scolta"

25. Filippo — Filip
Etim.: greg Philippos > philos + hippos ,"amis dei cavai"

26. Alessio — Ales o Aless o Alessi
Etim.: latin Alexius > greg Aléxios > aléxein, "protetor"

27. Raffaele, Raffaello — Rafael

Etim.: ebràic Rafa'el, "guarid de Dio"

28. Michele — Michel
Etim.: ebràic Mikha'el, "chi che l'è compagn de Dio"

29. Emanuele — Manüel
Etim.: ebràic Immanu'el, "Dio l'è cond noàlter"

30. Jacopo — Jacòb o Jàcob

Etim.: latin Iacobus > ebràic Ya'aqov, "Yaveh el protez"

30-a. Giacomo — Jàcom

Etim.: latin Iacomus > ebràic Ya'aqov, "Yaveh el protez"

31. Giorgio — Zòrz

Etim.: latin Georgius > greg Geôrgios, "messer, malghes"

32. Luigi — Loís o Loíc

Etim.: francés antig Looïs > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

32-a. Ludovico — Lodoíc

Etim.: latin Ludovicus > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

32-b. Aloisio, Alvise — Aloís o Alvis

Etim.: latin Aloysius > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

33. Carlo — Carl (storicament prononciad "Càrel")

Etim.: germànic Karl > carl, "òm, mascc, marid, fòrt"

34. Daniele, Daniel — Daniel

Etim.: ebràic Daniyy'el > dan + i + El, "Dio l'è el mè zúdes"

35. Paolo — Pàol o Pól

Etim.: latin paulus, "picenn, pòc"

36. Stefano — Stéfan

Etim.: greg Stephanos, "corona"

37. Goffredo, Gotifredo — Gofred o Gotifré

Etim.: germànic Godafrid > got + fridu, "pas de Dio"

38. Enrico — Enric o Eric

Etim.: germànic Heimrich > heim + ric, "padron de casa"

38-a. Enzo — Enz

Etim.: germànic Heinz > Heimrich > heim + ric, "padron de casa"

39. Roberto — Robert

Etim.: germànic Hrodebert > hrod + beraht, "glòria famosa"

40. Alberto, Adalberto — Albert

Etim.: germànic Adalbert > adal + beraht, "famosa nobiltâ"

NÒM DE FÈMINA:

1. Sofia — Sofia
Etim.: greg sophia, "saviezza"

2. Aurora — Auròra
Etim.: latin aurōra, "auròra"

3. Giulia — Júlia
Etim.: latin Julia o Iulia, "de la gens Iulia", fòrsi > Jovilios, "consagrad a Jòve"

4. Giorgia — Zòrza
Etim.: latin Georgia > greg Geôrgios, "messer, malghes"

5. Alice — Alis
Etim.: francés antig Aliz > Adelais (valadî Adelàide), "nòbil"

6. Martina — Martina
Etim.: latin Martinus, "dedicad al dio Mart"

7. Emma — Emma o Erma
Etim.: germànic ermen ("total, universal")

8. Greta — Greta
Etim.: latin Margarita > greg antic margarites, "perla"

8-a. Margherita — Margherita
Etim.: latin Margarita > greg antic margarites, "perla"

9. Chiara — Cjara o Clara
Etim.: latin clara, "cjara"

10. Anna — Anna
Etim.: ebràic Channah, "favor, gràzia"

11. Sara — Sara
Etim.: ebràic Sarah, "prinçipessa"

12. Ginevra — Ginevra o Genífar
Etim.: gallés Gwenhwyfar > gwen + hwyfar, "bianc chiet"

13. Gaia — Gaia
Etim.: greg Gaia (nòm de la dea de la Terra)

14. Beatrice — Beatris o Beatrix
Etim.: latin Beatrix > Beatricem, "lé che la pòrta beatitúden")

15. Noemi — Noemi o Naomi
Etim.: ebràic Nō'omî > no'am, "dolçezza"

16. Francesca — Francesca
Etim.: latin francisca, "del pòpol franc"

17. Nicole, Nicoletta — Nicoleta
Etim.: latin Nicolaus > greg Nikòlaos > nìke + leòs, "vitòria del pòpol"

18. Alessia — Alessa o Alèssia
Etim.: latin Alexia > Alexius > greg Aléxios > aléxein, "protetor"

19. Vittoria — Vitòria
Etim.: latin victoria, "vitòria"

20. Matilde — Matilda
Etim.: germànic Mahthildis > maht + hild, "fòrza in bataja"

21. Arianna — Arianna
Etim.: greg Ariàdne > ari + adnòs, "fiss sacro"

22. Viola — Viòla o Vieula o Violeta
Etim.: greg ion, "viòla, fior bleu scur"

23. Giada — Jada
Etim.: spagneul ijada > latin īlia, "fianc"

24. Rebecca — Rebeca
Etim.: ebràic Ribqah > raís semítica r+b+q, "zontâ, ligâ"

25. Camilla — Camilla
Etim.: latin camilla > camillus, "zovenòt che l'aida el prevòst ind i ritüai"

26. Elena — Elene o Elena o Èlena
Etim.: greg Helene, "tòrcja"

27. Elisa — Elisa
Etim.: greg Elisabet > ebràic Elisheva > El + sheva

27-a. Elisabetta — Elisabeta
Etim.: greg Elisabet > ebràic Elisheva > El + sheva

28. Bianca — Bianca
Etim.: latin blanca, "bianca"

29. Maria, Mia — Maria
Etim.: greg Marìa > ebràic Miryam > egician mr, "amor"

29-a. Miriam — Míriam
Etim.: greg Marìa > ebràic Miryam > egician mr, "amor"

30. Lucia — Luçia o Lúçia
Etim.: latin Lúcia > Lucius > lux, "lus"

31. Luisa — Loísa o Loíca

Etim.: francés antig Looïse > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

31-a. Ludovica — Lodoíca
Etim.: latin Ludovica > Ludovicus > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

32. Stefania — Stefana

Etim.: greg Stephanos, "corona"

33. Erica — Erica o Èrica

Etim.: norrén Eiríkr > ei + rikr, "per sèmper el padron"

34. Enrica — Enrica

Etim.: germànic Heimrich > heim + ric, "padron de casa"

35. Gabriella — Gabriela o Gabriella

Etim.: ebràic Geber'el, "l'eròe de Dio"

36. Giovanna — Joanna o Janna

Etim.: latin Joannes > ebràic Yochanan > Yah + chanan, "Yaveh misericordios"

37. Raffaella — Rafaela o Rafaella

Etim.: ebràic Rafa'el, "guarid de Dio"

38. Eleonora — Leonòra
Etim.: francoprovençal Aliénor.

Dennanz a tuta chella bella ròba chí, gh'è de dî che per una cuai strània reson, incœu l'è an'mò inusual (per miga dî impossíbel) trovâ chi che ghe da al sò scjet un nòm in lengua lombarda. Forsi perchè d'una banda en s'è tutj usadj a scoltâ sèmper i istess nòm, forsi perchè vergun l'è convint che se pòdi miga doperâ un nòm miga italian o forsi l'è perchè la zent semplicement la g'à miga interess. L'è sigur che se la zent la cominçass a doperâ la lengua e i sò "costum" sociai, in Lombardia cominçarèssem a sentî pussé "Lissànder" e men "Alessandro". Però, come che dighi sèmper, anca un viaz de milla chilòmeter el vàmbia cond un pass. E noàlter, ativista per la lengua, som dré a fâ-n ògne dí sèmper de pu. E, son sigur, el rivarà el dí indove che el mè visin de ca el se cjamarà come che mi voleress cjamâ-m: Michel, inveci dei foresterism compagn de "Michael" (che, per caritâ, l'è un gran bell, però dom... volî mèter "Michel"?).
L'important l'è savê che, almen segond la lege, nissun el dis che se peul miga dâ-g i nòm in "dialet" ai nòst fieui.

PS: cambiâ el nòm l'è tut un àlter par de màneghe. Chi che el g'à vambiad un procediment per cambiâ-s el nòm l'el sa, l'è miga fàcil e soratut senza una motivazion validíssima i te'l fa miga fâ.