Onomàstica in Lombard: lege e costum per i nòm "dialetai"

G'avii mai pensad de dà-ghe al vòst fieul un nòmm ind la vòsta lengua local, magari el lombard? E ve sii-v mai domandadj cuale peud-li vèsser li traduzzion in lombard dei nòmm pussèè comun italian o forestèr? Se gh'avii pensad, magari ve sarii zamò informadj anca su chella che l'è la situazzion legal a propòsit dei nòmm de persona che se peul dà-ghe a vergun ind el nòst paes. Ma çercomm de nà cond órden. G'òò intenzion de spiegà-v un pòò chella che l'è la posizzion de la lège del nòst Stat in chell àmbit chi e de dà-v una lista dei nòmm pussèè comun in Itàlia voltadj in lombard.

Partomm del prinçipi: chii decid-el come gh'è de comportà-s cuand che g'omm de dà-g un nòmm al nòst fieul apena nassud? La respòsta l'è svèlta: gh'è una lège italiana, reformada al prinçipi del millenni neuv, che la stabiliss comè gh'è de agí cuand che gh'è de dà-ghe un nòmm ex-novo a vergun. L'è la lège 396 del 3 de novèmber del 2000, comunament cognossuda comè lège 396/2000, che la parla dei "atti de nassiment". I tri artícoi importantj che i parla del nòmm i è chestj:

Artícol 34 — Límitj per la atribuzzion del nòmm

1. L'è proibid dà-ghe al scjètt l'istess nòmm del pàder an'mò viv, d'un fradèll o d'una sorèlla an'mò viv, un cognòmm come nòmm, nòmm ridícoi o vergognos.

2. I nòmm forestèr [miga in lengua italiana, ndr] che i vèn dadj ai scjèttj cond citadinanza italiana i g'à de vèsser scrivudj cond li léttere de l'alfabet latin, cond l'estension a li léttere: J, K, X, Y, W e, indove che l'è possíbel, anca cond i segn diacrític pròppi de l'alfabet de la lengua d'orígen del nòmm.

3. Ai fieui che i g'à miga i genitor cognossudj se peul miga dà-ghe nòmm e cognòmm che i faghi pensà a l'orígen natural, o cognòmm de importanza stòrica o che i pertèn a famije particolarment cognossude ind el leug indove che l'atto de nassiment l'è formad.

4. Se chii che el dicjara el veul dà-ghe al scjètt un nòmm in violazzion del diviet stabilid ind el còmma 1 o in violazzion de li indicazzion del còmma 2, l'oficial de stat civil el ghe da un avertiment in sul diviet, e, se chii che el dicjara el segutta ind la sòa determinazzion, el cjappa la dicjarazzion, el forma l'atto de nassiment e, informando chii che el dicjara, el ne da súbit notízzia al procurador de la República per el promoviment del judizzi de retífica.

Artícol 35 — Nòmm

1. El nòmm dad al scjètt el g'à de correspónder al xèner e el peul vèsser componud da vun o pussèè elementj onomàstic, anca separadj, per un màssim de tri. In chest últim cas, tuttj i elementj del prenòmm i g'averà de vèsser riportadj ind i estrattj e ind i certificadj relassadj de l'oficial de stat civil e de l'oficial de l'anàgrafe.

Artícol 36 — Indicazzion in sul nòmm

1. Chii che gh'è stad dad al sò nassiment, prima de la entrada in azzion del present regolament, un nòmm componud de pussèè elementj, anca se separadj intra de lor, el peul dicjarà in forma scrivuda a l'oficial de stat civil del leug de nassiment l'esatta indicazzion che, in línia cond la volontaa del decjarant, o a l'usagg fad, gh'è de seguii per trascríver i elementj del sò nòmm ind i estrattj per sunto e ind i certificadj rilassadj dei oficiai de stat civil e d'anàgrafe.

Gh'è de precisà che l'oficial de Stat el peul miga refudà-s de trascríver el nòmm çernid de chii che el ghe n'à podestaa. El peul limità-s, comè scrivud ind el còmma 4 de l'artícol 34, a dà-ghe avertiment del possíbel diviet e eventualment a seguí cond una notífica al procurador de la República. El sarà pò un procediment judizziari a decíder la valènza o nò del nòmm catad fò.

Come podii védder, gh'è miga un specífic diviet de doperà nò?m d'orígen forestèra [miga in italian, ndr]. L'única limitazzion che la lège la da l'è in su l'us de li léttere: in línia general, se peul miga doperà caràtter d'un alfabet diferent de chell latin. Però una possíbel interpretazzion de la lège la poderess fà pesà anca el fatt che, in mancanza d'un alfabet "oficial" (recognossud de la lège!) per una lengua, el saress teoricament proibid serví-s dei diacrític particolar, pròppi perchè miga típic de l'italian e gne de l'alfabet oficial de la lengua d'orígen del nòmm.

Per l'us dei nòmm ind una de li nòste lengue locai miga recognossude, donca, se peul pensà che la limitazzion principal la g'àbïi a che fà cond i diacrític. Considerad però che el nm in lengua local l'è cuasi mai dad e che, ind i agn, el s'è mai presentad nissun cas de "problemàtica" in chell àmbit chi, purtròpp podom apena "imaginà". Sigur l'è che la lège la dis miga cjarament che l'è proibid dà-ghe de nòmm ai fieul un nòmm in "dialètt" e donca... dessorapú, come se peul léxer ind un artícol de La Repubblica, el par che ind i agn l'è capitad che un cuai forestèr, ind el desidèri de integrà-s, el se saghi fad cambià el nòmm e i n'àbïi cjapad vun in piemontes.

Ma comè fom-i a çerní el nòmm just in lengua lombarda per i nòstj fieui? E soratutt, cuai è-i i nòmm in lombard? Disomm che, comè el suced in tutte li lengue del mond, solitament i nòmm pussèè comun i è nòmm d'orígen mitològica, religiosa o legendària, voltadj ind i vari idiòma. Chest el veul dí che anca el lombard el poderess "adatà" un nòmm latin, grèg o sàscrit senza problèma particolar.

Chi de sotta ve lassi dò liste, vuna per i nòmm de mascj e l'altra per i nòmm de fèmmina: tutte e dò li fa védder la classífica dei 30 nòmm italian pussèè comun in Itàlia segond nomix.it, cond un pòò de àlter nòmm miga classificadj:

NÒMM DE MASCJ:

1. Francesco — Francesc
Etim.: latin franciscus, "del pòpol franc"

2. Alessandro — Lissànder o Lissandro
Etim.: greg aléxein + andros, "protetor dei òmenj"

3. Mattia — Matia
Etim.: latin Matthias > ebràic Mattityahu > mathat + Yah, "regal de Yaveh"

4. Lorenzo — Lorenz o Laorenz
Etim.: latin laurus, "làor", o laurentium, "de la çitâ de Laurentum"

5. Leonardo — Leonard
Etim.: longobard Leonhard > leon + hard, "leon coragios"

6. Andrea — Andrèè o Andrea
Etim.: greg andros, "òm"

7. Gabriele, Gabriel — Gabrièl
Etim.: ebràic Geber'el, "eròe de Dio"

8. Matteo — Mateo o Matèè
Etim.: latin Matthæus > ebràic Mattityahu > mathat + Yah, "regal de Yaveh"

9. Tommaso — Tomas o Tòmas
Etim.: latin Thomas > aramàic Taóma, "zumell"

10. Riccardo — Ricard o Riçard
Etim.: germànic Richard > ric + hard, "dòmini fòrt"; per la forma Riçard, francés Richart.

11. Davide — Dàvid o David
Etim.: ebràic Dawid, "amad"

12. Giuseppe — Josepp o Beppi
Etim.: latin Ioseph > ebràic Yosef, da Yasaph, "Yaveh el cresserà"

13. Edoardo — Edoard
Etim.: anglosasson Eadweard > ead + werd, "guardian de la richezza"

14. Antonio — Antòni o Tòni
Etim.: latin Antonius, "de la gens Antonia"

15. Federico — Federic
Etim.: germànic Frithurik > frid + ric, "re de la pas"

16. Giovanni — Joann o Janni
Etim.: latin Joannes > ebràic Yochanan > Yah + chanan, "Yaveh misericordios"

17. Marco — Marc
Etim.: latin Marcus > Marticus, "consacrad al dio Mart"

18. Diego — Diac o Díac
Etim.: spagnœl Diego > Yago > latin Iacobus > ebràic Ya'aqov, "Yaveh el protej"

19. Samuele — Samuèl
Etim.: ebràic Shemu'el, "el nòm de Dio"

20. Pietro — Pèder o Pèro
Etim.: greg Petros, "preda"

21. Christian, Cristiano — Cristian
Etim.: latin cristianus, "che el perten a Crist"

22. Nicolò — Nicolò
Etim.: latin Nicolaus > greg Nikòlaos > nìke + leòs, "vitòria del pòpol"

22-a. Nicola — Nicòla o Nicolas

Etim.: latin Nicolaus > greg Nikòlaos > nìke + leòs, "vitòria del pòpol"

23. Luca — Luc o Luca
Etim.: latin Lucas > Lucanus, "che el ven da la Lucània"

23-a. Lucio — Lus o Luçi

Etim.: latin Lucius > Lux, "lus"

24. Simone — Simon
Etim.: ebràic Shim'on, "Lu el scolta"

25. Filippo — Filipp
Etim.: greg Philippos > philos + hippos ,"amis dei cavai"

26. Alessio — Ales o Aless o Alessi
Etim.: latin Alexius > greg Aléxios > aléxein, "protetor"

27. Raffaele, Raffaello — Rafaèl

Etim.: ebràic Rafa'el, "guarid de Dio"

28. Michele — Michèl
Etim.: ebràic Mikha'el, "chi che l'è compagn de Dio"

29. Emanuele — Manuèl
Etim.: ebràic Immanu'el, "Dio l'è cond noàlter"

30. Jacopo — Jacòbb o Jàcob

Etim.: latin Iacobus > ebràic Ya'aqov, "Yaveh el protez"

30-a. Giacomo — Jàcom

Etim.: latin Iacomus > ebràic Ya'aqov, "Yaveh el protez"

31. Giorgio — Xòrx

Etim.: latin Georgius > greg Geôrgios, "messer, malghes"

32. Luigi — Loís o Loíc

Etim.: francés antig Looïs > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

32-a. Ludovico — Lodoíc

Etim.: latin Ludovicus > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

32-b. Aloisio, Alvise — Aloís o Alvis

Etim.: latin Aloysius > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

33. Carlo — Carl (storicament prononciad "Càrel")

Etim.: germànic Karl > carl, "òm, mascc, marid, fòrt"

34. Daniele, Daniel — Danièl

Etim.: ebràic Daniyy'el > dan + i + El, "Dio l'è el mè zúdes"

35. Paolo — Pàol o Pòl

Etim.: latin paulus, "picenn, pòc"

36. Stefano — Stéfen

Etim.: greg Stephanos, "corona"

37. Goffredo, Gotifredo — Gofred o Gotifréé

Etim.: germànic Godafrid > got + fridu, "pas de Dio"

38. Enrico — Enric o Eric

Etim.: germànic Heimrich > heim + ric, "padron de casa"

38-a. Enzo — Ènz

Etim.: germànic Heinz > Heimrich > heim + ric, "padron de casa"

39. Roberto — Robèrt

Etim.: germànic Hrodebert > hrod + beraht, "glòria famosa"

40. Alberto, Adalberto — Albèrt

Etim.: germànic Adalbert > adal + beraht, "famosa nobiltâ"

NÒMM DE FÈMMINA:

1. Sofia — Sofia
Etim.: greg sophia, "saviezza"

2. Aurora — Auròra
Etim.: latin aurōra, "auròra"

3. Giulia — Júlia
Etim.: latin Julia o Iulia, "de la gens Iulia", fòrsi > Jovilios, "consagrad a Jòve"

4. Giorgia — Xòrxa
Etim.: latin Georgia > greg Geôrgios, "messer, malghes"

5. Alice — Alis
Etim.: francés antig Aliz > Adelais (valadî Adelàide), "nòbil"

6. Martina — Martina
Etim.: latin Martinus, "dedicad al dio Mart"

7. Emma — Èmma o Èrma
Etim.: germànic ermen ("total, universal")

8. Greta — Grèta
Etim.: latin Margarita > greg antic margarites, "perla"

8-a. Margherita — Margherita
Etim.: latin Margarita > greg antic margarites, "perla"

9. Chiara — Cjara o Clara
Etim.: latin clara, "cjara"

10. Anna — Anna
Etim.: ebràic Channah, "favor, gràzia"

11. Sara — Sara
Etim.: ebràic Sarah, "prinçipessa"

12. Ginevra — Ginevra o Genífar
Etim.: gallés Gwenhwyfar > gwen + hwyfar, "bianc chiet"

13. Gaia — Gaia
Etim.: greg Gaia (nòm de la dea de la Terra)

14. Beatrice — Beatris
Etim.: latin Beatrix > Beatricem, "lé che la pòrta beatitúden")

15. Noemi — Noèmi o Naomi
Etim.: ebràic Nō'omî > no'am, "dolçezza"

16. Francesca — Francesca
Etim.: latin francisca, "del pòpol franc"

17. Nicole, Nicoletta — Nicolètta
Etim.: latin Nicolaus > greg Nikòlaos > nìke + leòs, "vitòria del pòpol"

18. Alessia — Alessa o Aléssia
Etim.: latin Alexia > Alexius > greg Aléxios > aléxein, "protetor"

19. Vittoria — Vitòria
Etim.: latin victoria, "vitòria"

20. Matilde — Matilda
Etim.: germànic Mahthildis > maht + hild, "fòrza in bataja"

21. Arianna — Arianna
Etim.: greg Ariàdne > ari + adnòs, "fiss sacro"

22. Viola — Viòla o Vieula o Violètta
Etim.: greg ion, "viòla, fior bleu scur"

23. Giada — Jada
Etim.: spagneul ijada > latin īlia, "fianc"

24. Rebecca — Rebècca
Etim.: ebràic Ribqah > raís semítica r+b+q, "zontâ, ligâ"

25. Camilla — Camilla
Etim.: latin camilla > camillus, "zovenòt che l'aida el prevòst ind i ritüai"

26. Elena — Elène o Elèna o Èlena
Etim.: greg Helene, "tòrcja"

27. Elisa — Elisa
Etim.: greg Elisabet > ebràic Elisheva > El + sheva

27-a. Elisabetta — Elisabètta
Etim.: greg Elisabet > ebràic Elisheva > El + sheva

28. Bianca — Bianca
Etim.: latin blanca, "bianca"

29. Maria, Mia — Maria
Etim.: greg Marìa > ebràic Miryam > egician mr, "amor"

29-a. Miriam — Míriam
Etim.: greg Marìa > ebràic Miryam > egician mr, "amor"

30. Lucia — Luçia o Lúçia
Etim.: latin Lúcia > Lucius > lux, "lus"

31. Luisa — Loísa o Loíca

Etim.: francés antig Looïse > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

31-a. Ludovica — Lodoíca
Etim.: latin Ludovica > Ludovicus > germànic Hlodwig > hlod + wig, "famos in guerra"

32. Stefania — Stefana

Etim.: greg Stephanos, "corona"

33. Erica — Erica o Èrica

Etim.: norrén Eiríkr > ei + rikr, "per sèmper el padron"

34. Enrica — Enrica

Etim.: germànic Heimrich > heim + ric, "padron de casa"

35. Gabriella — Gabrièla o Gabrièlla

Etim.: ebràic Geber'el, "l'eròe de Dio"

36. Giovanna — Joanna o Janna

Etim.: latin Joannes > ebràic Yochanan > Yah + chanan, "Yaveh misericordios"

37. Raffaella — Rafaèla o Rafaèlla

Etim.: ebràic Rafa'el, "guarid de Dio"

38. Eleonora — Leonòra
Etim.: francoprovençal Aliénor.

Dennanz a tutta chella bèlla ròbba chi, gh'è de dí che per una cuai strània reson, incœu l'è an'mò inusual (per miga dí impossíbel) trovà chii che ghe da al sò scjètt un nòmm in lengua lombarda. Forsi perchè d'una banda en s'è tuttj usadj a scoltà sèmper i istess nòmm, forsi perchè vergun l'è convint che se pòddi miga doperà un nòm miga italian o forsi l'è perchè la xent semplisement la g'à miga interess. L'è sigur che se la xent la cominçass a doperà la lengua e i sò "costum" sociai, in Lombardia cominçarèssem a sentí pussèè "Lissànder" e menn "Alessandro". Però, come che dighi sèmper, anca un viax de milla chilòmeter el vàmbia cond un pass. E noàlter, ativista per la lengua, somm drèè a fà-n ògne dí sèmper de pu. E, son sigur, el rivarà el dí indove che el mèè visin de ca el se cjamarà come che mi voleress cjamà-m: Michèl, inveci dei foresterismi compagn de "Michael" (che, per caritaa, l'è un gran bèll, però domm... volii-v métter "Michèl"?).
L'important l'è savee che, almenn segond la lège, nissun el dis che se peul miga dà-ghe i nòmm in "dialètt" ai nòstj fieui.

PS: cambià el nòmm l'è tutt un àlter par de màneghe. Chii che el g'à vambiad un procediment per cambià-s el nòmm l'el sa, l'è miga fàcil e soratutt senza una motivazzion validíssima i te'l fa miga fà.